Caca d'Almeria

Aquesta setmana va tocar viatge de feina precipitat. De nou a Almeria, com ja fa uns mesos. I ha donat molt de sí, certament. La velocitat (alta) de tot, estranyament ha deixat fluir en paral·lel tot d'idees. I no només pensaments, que el que més ha fluït ha estat la diarrea q he tingut! :D

Ja porto dos viatges per allà i no m'agrada. Males companyies. D'una banda, un comercial ¿company? orgullós de tots els tics del professional agressiu de la venta. I d'altre, un client local amb tots els tics fastigosos de promotor i empresari del tres-al-quarto amb ínfules.

Per motius logístics em va tocar fer en cotxe Almeria-Alacant per agafar el vol de tornada. Gairebé 300 km de patiment per motius de salut. Vaig ser previsor (tement cansanci; no vómits i febre, però) i anava preparat amb una triple proposta formada pels directes d'Obrint Pas, Negu Gorriak i Barricada. Em van dur en volandes, q diuen al tour. Poder el màxim va ser un volum excessiu, però em va fer falta sentir-me acompanyat. Gràcies.

A l'aeroport un civil em va parar al control per dur un tornavís. I va crear un bon numeret. Vaig ser ràpid i un contundent 'Jefe, tranquilo, que ni estamos en Francia, ni esto es una cafetería' em va passar ràpid pel cap i allà morí. Sí, em vaig fer caqueta (i podríem parlar de la primera sòlida del dia) i vaig callar. No se com hagués acabat la història amb la pinta de todo-por-la-patria q tenia l'amic. Però segur q hagués estat sonada.

I per fi vaig tornar, a casa. I tot i ser més de mitja nit vàrem tenir un moment al sofà tots tres. Un petó, una abraçada, una carícia, una patadeta... i vaig ser feliç.

... i sóc feliç.