Cupo fet!

Amb un semblant al de la foto (perdoneu q no tregui la càmara i abusi del googleImage), el divendres ja vam omplir el límit de regals rosa per l’Èlia. Cert q el límit és baix (amb el primer, ja n'hem tingut prou) però ara és quan comença la veritable batalla (anava a posar ‘comencen les hòsties de veres’, però m’ha semblat massa sonor) contra el consumisme.

Una de les bromes més recurrents de les darreres setmanes és dir q l’Èlia serà nena rossa, ulls blaus i molt pijeta. A les dues primeres té bastants opcions genètiques, sobre la tercera... ella decidirà! I si realment acaba sent una nena-pija q tanta ràbia sempre m’han donat, l’hauré de felicitar (a part dels obvis acceptar i respectar) pq no ho haurà tingut fàcil havent viscut un munt d’experiències que normalment orienten en altres sentits.

Els primers passos q han de marcar camí ja els estem donant. Estem minimitzant les compres i fent-les amb criteris un tant crítics. Així la reutilització i segona mà són els més ferms aliats. També en un procés formatiu, en el q quan més coneixes, més important veus l'improvisar a base d’hores compartides. El contacte, fet amb carinyo, supleix i sobrepassa altres opcions més formativament estructurades (i per desgràcia, normalment molt més comercials).

L’altre dia vam fer un sopar amb gent de l’institut postergat des de feia massa temps. L’Albert ens va explicar q serà pare per segon cop, a part de les corresponents felicitacions, no vam tenir ocasió d'aprofundir gaire, com ho està vivint. És un tema q m’encurioseix, però en el q no he pensat gaire davant la primera experiència vital de ser pare. Però com es viu la segona, ha de ser un procés semblant o no té a veure? Ja hi haurà ocasions de comentar-ho... A més, un pas darrera l'altra :D

El que sí vam arribar a xerrar és com et canviava la vida. I vam coincidir que sí q ho feia i molt (naturalment, ell pot parlar amb fonament; jo, ara per ara, sóc un teòric del tres al quarto). Però que aquest canvi és meravellós. Tal com va sortir a la conversa, el ser pare et dóna ganes i energies per ser millor persona. Ets més crític, amb més ganes de fer bé les coses, de ser més conseqüent, de dedicar (a tu i a la gent del teu voltant) més temps,...

Tan mateix, per donar un apunt pràctic al post aquest, copio i amplio fins a decàleg un mail q he rebut avui referent als regals de nadal. Que sigui vàlid pels de nou-nats.

1. No regalar per regalar i mantenir un criteri racional.
2. Acordar amb la família i els amics el pressupost màxim dels regals per no convertir el Nadal en una competició.
3. Evitar que els nens i nenes rebin allaus de regals que no tindran mai temps d'utilitzar.
4. Prioritzar els regals fets per un mateix o una mateixa.
5. Prioritzar els regals ecològics, justos i de proximitat.
6. No deixar-se portar per la publicitat i tenir criteri propi.
7. Donar preferència a regals culturals i amb contingut.
8. Dedicar el nostre temps als altres: és el regal més valuós.
9. Respectar els propòsits educacionals dels pares vers els seus fills.
10. Regalar amb criteris de no diferenciació. FORA EL ROSA :D