Vents de la 324 (gregal)

El vent sortí de l’habitació, després de la casa i baixà a la plaça. De seguida entrà a un vell edifici, situat a l’extrem solejat al matins. Pretensiosos sistemes de seguretat vinguts a menys, donaven la rebuda al lloc oficial. Registre civil, li diuen. Caos, rètols manuals arreu, cues... tots perduts. A naltros ens va tocar l’afortunada del bon moment i, gairebé sense espera, vam entrar a on tocava.

Funcionaria d’impol•lutes i exagerades ungles (q no encaixaven amb la feina de mecanògrafa) ens va guiar en el procés. Formulari A: correcte. Formulari B: correcte. Com va l’accent? Uns quants passos més (amb els corresponents aha!) i tot en ordre. Segell, segell, firma, segell i ja el teníem a les mans: El nostre llibre de família. Ja estem (q no pas som, q això no ho diuen pas ells) els tres.

El discurs xungo recela de l’oficialitat dels papers, però aquest ens va fer il•lusió. Poder era el segon Èlia q llegíem desprès del fet amb rotulador i bloc d paper penjat al bressol de la clínica. Segur que el primer Èlia Rius de la Rosa. Ens sona d’allò més bé.

Com bé saben molts del meus amics (especialment tu, amic meu) m’agrada improvisar i tirar pel recte. Després, amb la mateixa passió, li busco tot tipus d’explicacions i justificacions. Així, un cop llençada la pedra, diré q un ‘llibre de família’ m’agrada per dos motius. Li diuen llibre, no pas certificat o altres noms més oficials. I, com no, sóc un apassionat els llibres. Segon, que és ‘de família’. Si som capaços d’abstraure momentàniament l’apropiació que l’església catòlica ha fet d’aquest nom durant segles a aquesta societat, el concepte família és preciós. Pensem-lo com trobada, com unió; sense ficar-li traves per accedir-hi, ni límits per que s’expandeixi.

Un altre moment en forma de vent que volia compartir. La sortida d’un edifici lleig un dilluns solejat. Tots dos amb un somriure als llavis pq havíem anat a comunicar q hi havia un membre nou a la nostra família. Però, sobretot, en pensar q aquell solet q cada dia fa de millor estar al carrer, d’aquí poc el compartirem amb l’Èlia.