En Lluis no hi és

se fue, se fue... cantaria Amparanoia (q per alguna banda he sentit q també plegava). De casualitat, una conversa a la Torna va girar per explicar q en Lluís plegava: El colmado de Sant Pere Màrtir ja no obrirà més.

I sap greu, pel convenciment d'apostar per la proximitat q comporta el petit comerç. I, sobretot, per ell; una persona vital q apreciava la seva feina i trasmitia aquesta il·lusió.

Al principi del local hi compràvem molt. Com q només bevíem kalimotxo, tampoc calia anar molt lluny a pel don simon i les coles 2l. Els berenars també eren d'allà, patates i galetes variades. Recordo un joc d'aquella època. Sortir d'allà dient la darrera frase. Adeu jove! Vagi bé! No feu mal! Segur q no! Crec q sí! Poder sí! Sens dubte! Això segur! Podíem dir fins a vuit frases de comiat només pel plaer de forçar els límits de la ben apresa amabilitat d barri.

Això ja no hi serà més. La pressió de l'opencor ha pogut massa. També l'estil d feina, la passió per la feina ha de ser forta per estar a les sis a mercabarna i tancar la botiga pasades les nou de la nit cada dia, dissabtes inclossos.

Ara engega nous projectes, fora de Barcelona. Algo relacionat amb una casa rural, no em van saber explicar del tot. M'agradaria creuar-me amb ell i que pogués explicar-m'ho, segur q amb passió. De totes, q et vagi bé amic! Ja formes part de la nostra historieta!