Vents de la 324 (llevant)

El mestral va portar la idea del cicle de la vida. Ja hi havia donat voltes. Quan veus començar, suposo q és fàcil pensar en quan has viscut algun final. Estant naixent l'Èlia vaig pensar més d'un cop en els que ja no hi eren. A l'haver tingut la sort d'acompanyar fins el darrer instant al meu avi Manuel al Clínic, poder el seu record em va ser més viu. Però també hi eren l'iaia Placeres, l'avi Àngel... A tots ells m'hagués agradat veure'ls i poder mostrar-los orgullós l'Èlia.

Per sort, també vaig poder viure un moment inesborrable diumenge passat, quan vaig anar a casa l'iaia Lucia. Portava dies molt refredada i havia pogut aguantar les ganes d'anar a veure la seva besnéta. Les seues llàgrimes sobre una foto em van emocionar moltíssim. De nou, una vivència vital sobre la vida i el sentir-se realitzat. Crec, q en el seu cas, era d'agraïment a la vida per poder viure aquell moment. Com si fos un regal al que no tothom hi té accés.

Com dues serps enroscades a l'axis mundis, darrerament hem viscut dies de vida i mort. Dies de clínica de neonats i dies de tanatori. Per sort (per nosaltres, de nou apareixen els prismes i proximitats de les situacions) ha estat molt més forta i propera la vida. Que ens doni forces per quan sigui al revés.