dimecres, de març 05, 2008

Ereccions 2008

Ja van dos inicis amb cançó; i avui em ve al cap aquella dels celtes q fa... Yo era un pobre muchacho un pringadete de un barrio un currela, un tiradete, un chaval, un fracasado de esos que se la trae floja lo que diga el telediario...

I ves a saber pq! Però ara q estem en campanya, és el q em ronda; q no sigui per l’opinió q provoquen els mitjans de des-informació. M’és còmica la ‘coletilla’ introductòria protestona q fan abans la informació de que no signen la noticia... no estic gaire informat (haurem de preguntar a en Roger un dia d’aquests), però com espectador em sembla una mesura tova que no porta gaire enlloc. Però tampoc seria un col•lectiu exemplar en mobilització i militància combativa...

M’ha sorprès el darrer anunci del psc (està més a baix). Fins ara solien guardar més les formes els partits q s’anomenen d’esquerres. Ideaven la campanya, els hi donaven a les joventuts de torn q el propaguessin ells i després mig demanaven perdó... ai el jovent, ja sabeu com són... Aquest cop no. Han anat més directe. Això sí, no usen cap insult (que aquí estaria sobradament justificat), però seria demanar massa.

Em va caure un Público a les mans q hi havia un bon acudit gràfic q miro d’adaptar en text.

Nens, què voleu de sopar?
- NEN A: Macarrons
- NEN B: Macarrons
- NEN C: Verdura, si no, macarrons.
- NEN D: Carn, si no, macarrons.
- NEN E: Peix, si no, macarrons.
- NEN F: Sopa.
- NEN G: Sopa.
- NEN H: Sopa.
Quin grup de democrates dirà q la voluntat general és q siguin ells q facin sopa per a tots?

Em va fer gràcia.

Quina merda de debat. No em va fer gens el pes. Vaja parell de toies. Cert q la pressió ha de ser màxima, però he vist tants i tants millors oradors q aquell parell. El q no he sentit a cap banda és crítica al pepot per llençar les carpetes a terra un cop s’havia tancat el tema. Pensava q el criticarien més pq hi havia un plano obert q feia brut, brut.

I encara no se ben bé q votar. Són unes eleccions q fan poca gràcia, no? Per anar bé, han de guanyar els socialistes, però mai els votaries. I els altres tampoc hi van a fer gaire. Farem un vot gratuït i minoritari, o un creatiu vot nul q almenys faci riure als de la taula. Ves a saber, poder voto a iniciativa i tot, però no ho digueu enlloc!

Amb lo senzill q és q et donin les coses mastegades. Les eleccions (o pre) dels eua me la suen molt i no saps q pensar més enllà q es fan pesats els diaris i telenoticies fent-hi tant seguiment. No saps ben bé q pensar, fins q un dia em vaig trobar una editorial d’en Partal q t’explica q el bo és l’Obama (ja m’ho pensava...). Doncs res, li fiquem l’enganxina de simpàtic i a veure si el veiem poc.

Apa, salut!!