Io no sonno cortsenco

Després de 30 anys, dels q de forma no registrada dos han estat d gracienc i uns gairebé tres de ravaleru, ja no sóc cortesenc. Des de dijous, sóc un ciutadavellenc més.

El padró és un d'aquells tràmits q no la gent no fa i així es manté el bonic costum d'anar a dinar el dia d'eleccions a casa dels pares i exercir de bon ciutadà allà, d'on ets. Però les places de llars d'infància són difícils de conseguir. I com q per l'Èlia tot esforç és poc (ja em surt fàcil la demagògia paternal :D), ens hem empadronat al barri.

Recordo q d'adolescent em vergonyia una mica dir q era de Les Corts. Xocava amb voluntat de gestar una consciència obrera pròpia i sentiments classistes de mania al pijisme q ens trobàvem a diari a l'institut. Així q, com tampoc venia d'un parell de carrers, sempre deia q era de Sants i tira milles. No va ser fins l'entrada a la dele de la fornada Les Corts Power, que vaig alleugerir aquesta sensació. Així, vaig reclamar amb ells el barri, infantes i el Ciurana, xuxos i bacardí, els bars de peladetes de travessera i les birres de matinada entre setmana a casa gamez. I, ves a saber q més! Simple barrio, neng.

No fa gaire vaig anar a l'enterro del pare d'un amic del barri. Gent q també ha viscut des de sempre allà. Em va sobtar retrobar-me amb tanta gent coneguda. Veïns, botiguers, coneguts,... però... Barcelona no és la freda capital q no és coneix ningú? Anava a donar una abraçada i q es sentís arropat; i me'n vaig endur molt més del q donava...

Suposo q per coses així, és q sabem q tard o d'hora acabarem vivint a la Vila, fent el nostre espai en un lloc que facilita tant l'apropament de les persones. O això esperem! Salut.