Paraula de tirador

Per primer cop en dies no m’he despertat per l’avís de l’Èlia. L’alerta bihotza chesudaquès portat al màxim extrem. Era un somni, angoixant. Em llevava al bany i no m’hi veia al mirall. Llavors apareixies tu, de nou. Feia temps q no ens creuàvem. Els teus ulls estaven encesos de sang i un riu de llàgrimes et creuava la cara.

Repeties tàntricament la frase que et vaig regalar quan érem joves –sóc un tirador-. Sí, ho ets, et un tirador i dels millors que he vist. Dels q es posa l’equip a l’esquena quan van maldades. I sols encertat.

Et vas calmar, se’t notava. Sempre vas ser més dur que jo. També més hostil. La teva pau la vas robar de la meva. Em vas deixar neguitós, ho notava a la sang, o més endins. El meu jo més cavernós es removia.

Aquí em vaig despertar. La família dormia al costat. Semblaven amb calma, però patien amb mi. Com no fer-ho quan ja ets un.

Jo també tornaré a ser tirador. Però no com tu, seré més humil. És la meva promesa des de les teues llàgrimes. No les vull tornar a veure i, si cal, esborraré tot motiu pq encara em visitis quan no et crido. Paraula. Paraula de tirador.