Salo de lectura (IV)

Ja acaba l'estiu i suposo que serà dels darrers post de llibres amb força volum... o ves a saber!

· Aigües tèrboles [Silvestre Hernàndez]. El vem deixar a mig comentar i va acabar com ja s'intuia al darrer post. No em va agradar gens el gir del moviment anarquista a exclusivament violent i associat a màfies. A més, el remat de l'argument és un tant inverosimil i no acaba de casar amb un llibre més costumbrista que no pas novel·lesc.

· Exilis [Felip Solé i Enric Pujol]. Llibre que recull l'experiència de fre la serie Exilis a TV3. D'ençà q he llegit el llibre, l'he buscada però no hi hagut manera. El llibre està molt bé, amplia el q deuen les històries de la sèrie però sense perdre el format i, sobretot, ritme televisiu. L'exili català és una fosca etapa de la nostra història q és prou coneguda, almenys la vessant més convergent (els habituals, doneu-li el meu significat a la paraula). Però es nota a faltar més sobre l'emigració dels altres catalans, d'altres partits o apolítics directament. Dels q un cop acabat el franquisme, no van guanyar la guerra (electoral) i segueixen sent els derrotats a qui no se'ls ha tornat la memòria.

· Nou dones i una guerra. Dones del 36 [Isabel Olesti]. Seguint el mateix fil vaig agafar aquest altre llibre que desconeixia. Sí q coneixia el col·lectiu de Dones del 36, a les que havia estat prop d'anar algun dels seus actes, però mai es va concretar. Tan mateix, l'us q l'ajuntament (en l'època del Clos) en feia, em donava bastanta repulsa. Però que no els hi treu ni res de mèrit, respecte i admiració a elles. En el llibre ens narra la història de 9 dones q van viure la guerra en el bàndol encertat (tot i q va resultar el derrotat). Històries colpidores, interessants i q et remouen per dins. Seguint l'argumentació d'abans, s'agraeix q s'incloguin històries anònimes, de gent de base de la CNT o el POUM. O directament, gent sense partit, que va patir (i molt) per familiars o odis personals. És un bon llibre però que té un gran però, està escrit en tercera persona i un tant assèptic. Amb la potència brutal de les històries, l'autora te les difumina una mica i no les vius tant. Una llàstima!

· El entrenador y el equipo [Mauro Valenciano]. Crec q ja vaig fer un resumillo en un post propi. És un llibre escrit per un conegut del mundillo q em va agradar especialment. Parla sobre l'entrenador des d'un prisma humà. Usa termes de partipació, cooperació, diàleg tan poc freqüents a l'entorn de l'esport (i més d'alta competició, tot i q l'autor sempre ha estat a basquet formatiu de no gaire nivell). M'ha agradat pq posa per escrit una filosofia d'ensenyament q ja fa any q seguim.

· Históricos del baloncesto español [Juan Francisco Escudero]. No té més, només per bojos del bàsquet. A més, serveix per adonar-te q ets força malalt quan després de 300 pàgines te n'adones que ja sabies la majoria d'anècdotes. :D

· El profesor en la trinchera [José Sánchez]. Com que estem en fase professor, ens va semblar interessant llegir respecte la conflictivitat a clase i mètodes per no sumar-se a la professió amb més baixes per depressió. A l'arribar a casa i llegir la contaportada (sí, el vem agafar de la biblio molt precipitadament) ja vaig arrufar el nas: es tracta de l'editor i amic d'en Fernando Sabater. Mal comença la cosa, però poder en metodologia i pedagogia en Sànchez és bo, però no pas. És un cafre integral. Gairebé recomana la violència per forjar els indòmits e insolents bàrbars q es troba cada dia a clase. Fàstic de llibre.

· L'illa de les tres taronges [Jaume Fuster]. Magnífic llibre que em va servir per apropar-ne a l'obra d'en Jaume Fuster, que fins llavors era un gran desconegut per mi (fóra de cites dels Obrint Pas i la biblio de Gràcia). És la primera part d'una triologia amb clars records al senyor dels anells ambientada a ses illes. Novel·la seguint l'estil dels cronistes medievals i força entretinguda. Estic buscant les següents però de moment a les biblios més properes estan agafades!

· L'Ovidi [Núria Cadenas]. Aproximació a la figura de l'Ovidi Montllor q no pel fet de q se'ns parli a moltes bandes, és més coneguda. Ara ja m'he fet una foto prou nitida i puc situar-lo. Almenys amb el prisma de la Núria, una dona q com li vaig sentir un cop en una entrevista, durant un temps era més pintada a la paret que persona.

· Los amantes de silicona [Javier Tomeo]. Curiós llibre en q es divaga sobre el fet de que dos nins infables es troben i possen les banyes al seus amos, un respectable matrimoni benestant. Xerrant amb altra gent coneixedora de l'obra de Tomeo, m'ha situat saber que és un expert en crear situacions impossibles i històries absurdes per crear des d'allà un fil a on investigar personatges. Vist així, prou curiós. Com a història, pse... En tot cas, m'ha animat a llegir més d'ell i la segona prova ha anat en la mateixa (prou) satisfactòria linea.

· La noche del lobo [Javier Tomeo]. L'absursitat neix quan un artista culte, hermità, mig boig que es creu home-llop s'esguinça un turmell en mig del no-res però només a 20 metres d'on un comercial de capital, algo fatxilla i absolutament mundà també s'esguinça un turmell. Aixó dóna per una nit de converses per fer temps a que es faci de dia.

· El laberinto sentimental [José Antonio Marina]. Com bé vaig dir l'altre cop, volia donar-li una segona oportunitat en Marina i en això estem, patint! Una de les lectures amb més contingut q recordo haver llegit. Em sento desbordat a cada frase, no pots biaxar la guardia ni un moment i et venen ganes de tenir obert la wiki i anar prenent notes. En aquest cas, pretén fer un anàlisis de què són els sentiments (o 'elaborar una ciencia de la inteligencia afectiva', com diu ell).

Seguirem informant!