Com encarar els partits perduts

En la nova feina docent, tiro molt d'experiència de bàsquet, més q res pq no tinc altra. I en la gestió d'aquest equip que és una aula em trobo dos grans diferències, q em resulten especialment difícils d portar:

· No hi ha un objectiu comú clar. Per més q parlis del grup com a col·lectiu q ha de marcar-se la fita q funcioni pq tots hi guanyen, la realitat és q l'avaluació és individual. Així, aquesta responsabilitat vers el grup es dilueix bastant i el típic nen vago q l'entreno per vergonya acaba currant, aquí es deixa anar completament del ritme de clase.

· Manca de motiviació en individus concrets. Poc o molta, a pista sempre tens jugadors amb ganes de fer bàsquet (o he tingut sort de no portar equips femenins de formació :D) i q és fàcils picar/engrescar-los. A classe, no. I m'adono que no tinc recursos per gestionar a aquells q han llençat la tovallola.

No en se, no he viscut situacions semblants. Per caràcter, no recordo mai haver baixat els braços completament i no presentar una mínima batalla... no ho he viscut, no tinc aquesta experiència i em costa ajudar a altres a superar-ho.

Pq si la classe abans d'un examen, dius: Sortirà aquest problema nº4 però canviant els números. On posa 4 dirà 6 (per exemple) i on diu 50 dirà 80 (per exemple)... q fas amb la gent q te l'ha deixat en blanc?

Es senten derrotats, i no tots ho són! Però no tinc gens clar com ajudar-los i fins a quin punt tinc dret a fer-ho si això comporta enrelatir un ritme q altres el necessiten per assolir uns bons coneixements, q els permetrà seguir bé els seus estudis...

Aquesta, és una de les preguntes claus de la docència, ja n'era conscient. De moment ho xerro amb tot profe q se'm creua. I ja he demanat un temps mort a classe i ho he exposat. A veure si treuen el jugon q tenen dins, apreten dents en defensa i a la segona part recuperem el partit! :D