Remors de la 425 - El Roc(k) de la linia de enfrente

El miracle tornà a succeir i una nova vida sortir del ventre de sa mare. Tot bé, natural, personal, preciós...

Aquest cop acompanyats de la millor forma. Na Marimer i na Pastora ens guiaren (elles dirien seguiren) en aquest fabulós viatge. Entrarem al migdia i abans del capvespre ja vas treure el nas a veure que s'hi respirava.

Ta germana tindrà de record l'èpica del metro; tu el de la tranquilitat i confiança que et poden dur a menjar a la sala prèvia de part o anar fent bots al ritme del waka-waka.

En Roc arribà i amb ell el joc de paraules q conscientment sabem q l'acompanyarà. Esperem que sigui peatge petit per un nom tan sonor i bonic. De moment, no et deixo de cantar el Roc(k) the Casbah ni el de la línia de enfrente... que se note, que estás presente.

La de nits que em va venir al cap el final de

ES DURO VIVIR EN LA LÍNEA DEL FRENTE.
TE QUIERO Y QUEDAMOS EN LA BARRICADA A LAS TRES
CON LAS FUERZAS DE LA VICTORIA AL AMANECER.