Sensacions

Divendres vàrem anar a concert de Toy Dolls. Amics, cerveses (dolentes, però la majoria fredes i encara baixaven) i punk amb bon ritme. M'ho vaig pasar teta. Fins a acabar sense samarreta donant-nos cops de colze amb vells punkis veteranillus. Per què s'ha de reconèixer (primer veure-ho) què els allà presents, no aguantem ni dos cançons en un pogo de gent de vint anys :) En els darrers anys he freqüentat pocs concerts; posa-li tres-sis l'any, no sabria dir-ho ben bé. En la majoría m'ho passava bé, era una pujada d'adrenalina (o ves a saber quina altra hormona) i em trasmitia molta energia per tal de dur-la al meu dia a dia. Eren com fer empentes a la vida diaria, poder un tant gris. Divendres no. Divendres relliscàvem entre pells suoses (encara no dic ecs, tot i mirar-me en fred ara la imatge) i gaudia un munt. Però la sensació era una altra. Era d'estar en una fase vital de màxima energia i il·lusió. No necessitava el plus d'energia, el tenia dins. El festival (que no n'he parlat aquí per tenir el blog parat) ha estat més que un plus en molts d'àmbits. Em sento en plena forma i amb ganes de menjar-me el món. Que es prepari (no se ben bé qui) per què el proper projecte promet encara més emocions! (i sensacions) Salut!