El fracàs blanc

La premsa ja va plena del fracàs de la setmana vinent de l'anomenada setmana blanca. Uns jorns no lectius per tal de trencar un llarg trimestre i poder fer altres activitats formatives fora del centre o del currículum habitual.

I anuncien que serà un fracàs amparant-se en dos pilars: els mals números de les empreses que ofereixen activitats extra-escolars i en algun tall de veu d'un pare que no sap q fer amb les criatures.

La primera té poc a dir. Com tantes altres coses al mon docent, els loiros comencen a manar per sobre de la resta. La segona, fa de mal dir. Si ets capaç de dir sense enrojolar-te´"és una putada, que faig amb els nens? els encolomo amb els avis? ja estan farts! Un casal d'aquests? Tot fet per treure'm pasta!" ets un poca-pena que no mereixes el nom de pare.

L'escola no té cap exclusiva de formació. Aquesta setmana és una oportunitat espectacular d'explorar altres camins. Ja sigui en familia (organitzat i dedica el temps a la teva familia, dropo) o en altres entorns que complementen la formació. I no, no fem campus enguany :)

Jo que estic descolocat pq l'Èlia té llar d'infants i no podem fer res plegats (això si no se la salta, q és probable que sigui el q acabem fent) rabio amb aquestes opinions (o eren noticies?) de cosificar els infants i la seva formació. Així ens va!