Declaració de caminada i ocelletes

De les maneres més simples i senzilles a vegades es prenen decisions importants. El q fa falta molts cops, es creure’s que són importants i que tot i la poca solemnitat del moment, les decisions i objectius són per perseguir-los i els desigs i anhels són per lluitar-hi per ells.

El dissabte de matinada vaig baixar caminant des de Zion fins a casa tot fent ocelletes d’un anunci d’un pis agafat del parabrises d’un cotxe. En aquesta agradable passejada de gairebé una hora, vaig tenir temps de moltes coses. La veritat, és q la moto et dóna molt de joc, mobilitat i possibilitats. Però s’ha de saber tenir aquests moments de desconnexió, jo gairebé els havia oblidat.

Tot baixant em van venir idees i projectes per tirar endavant. De seguida ho vaig lligar amb bons propòsits, alguns nous de trinca i d’altres vells coneguts. Volent anar més enllà, vaig arribar a formular un parell de desigs i/o somnis no se si propers o mooolt llunyans, però que també van treure el caparró reclamant el seu espai en tot plegat.

Així, i de forma casual, em trobo davant d’una llista de set propòsits, plantejaments, objectius i somnis per fer en els propers mesos i anys. Realment. m’ha animat tenir-los. Em sento neguitós i inquiet... què bé!!

No penso desvetllar ara i per aquí cap. Seria trair la jove importància que els hi he concedit. També és cosa de caràcters, sóc dels qui els agrada guardar les coses fins q estan tancades. Tan mateix, alguns d’ells no els puc fer tot sol, així q alguns ja rebreu peticions d’ajuda o de compartir projecte i somni. Tot arribarà...

Salut família, quan es materialitzi res o en vingui de gust esbombar-ho a quatre vents, ja faré la difusió oportuna. Fins llavors, espero q em segueixin brillant els ulls...