ESF: Extra San Fermines

Traient temps d’on no n’hi ha (exagerat? poder sí, però no ho crec) escric un xic per compartir dos anècdotes-pensaments sobre aquests darrers sanfermins viscuts. D’aquest cap de setmana em reservo una gran part personal per a mi (i amb qui ho hagi compartit) i només em quedo en dues històries un tant impersonals però espero q prou curioses com per merèixer la vostra atenció.

D’una banda, hi ha la rellegida al diario de Navarra d’un text d’una mare pamplonica explicant que les mares d’allà deuen ser les úniques q resen pq els seus fills tornin a casa a les set del matí borratxos o, si no, a les nou encara més borratxos. Però sobretot que no corrin l’encierro. Deu ser curiós amb catorze anys dir a ta mare “et juro q he estat a la penya de festa fins les vuit del matí” i que no et cregui i si ho fa, se li quedi cara d’alleugerida.

Bonica tradició la de los encierros, sempre m’ho ha semblat des de que de petit els veia al poble de mon cosí allà a Castella. Si algú no sap si mai he corregut cap, q m’ho pregunti, pq aquest no és el millor canal per explicar-ho q mai saps quins ulls patidors ho poden llegir!: P

L’altra curiositat que he tornat a reviure és lo panxagueros q són per allà en festes. Fins i tot la herriko més durilla no té cap inconvenient en posar a mecano o rafaella carrá si la festa ho demana. Jo ho he escoltat! No està mal aquesta descomplexació tan poc habitual a casa nostra, a on el purisme i les formes superen a tota la resta.

En fi, dos anècdotes poder molt descafeinades per a un altre sanfermin viscut. Com ja vaig dir fa un any per aquí mateix, per mi són petits pactes d’amistat amb la gent q hi vaig. Enguany ens tocava! Gràcies per ser de tal pasta q faci q aquest et sembli un preciós regal!