Como Nicolas Cage en Living las Vegas

Això canten un grup d'aquests pop q, en un petit acte de rebeldia contra el sobreexcés d'informació, he decidit no buscar al google per saber qui són. Podré seguir vivint en la ignorància ben feliç.

O poder era com Charlton Heston a Mother Lode, no ho recordo. Canvia la mina d'or per tones de formigó sota una piscina, i si fa o no fa, treballarem en les mateixes condions.

O poder era com Gregory Peck a The Man in the Grey Flannel Suit, i haig d'apendre a dir allò de I'm a nine to fiver, q tan tranquil el deixa al final, tot i el patiment fins arribar-hi.

O poder era com James Dean a Giant, que l'escena culminant de la setmana ha estat quan la purga d'aire a començat a treure líquid i la instal·lació ha funcionat després de molts dies barallant-m'hi.

O poder era com tanta gent a tantes pel·lícules, que l'estona dintre del cotxe és especial, si trobes la cançó adequada. Gràcies a RadioViladecavalls, ho he aconseguit varios cops els darrers dies...

O poder eram dintre de Barrio, mirant-nos el nostre moble de bany que no volia entrar al cotxe a la rampa d'un parking tancat, amb més ganes de riure que ells amb la moto aquatica.

Tan mateix, no puc trobar cap pel·lícula que faci justicia al moment de jaure destroçat al llit i abraçats tots tres, l'Èlia donés la seva primera patadeta d'immens amor i ànims. Va ser llavors, quan tot torna a tenir sentit...

ja ho deia, como Nicolas Cage a Living Las Vegas...