Fóra màscares entrenadors!

No té preu un article trobat casualment a una revista local de Sant Cugat als ferrocates. Tants anys de fer el jipi en un àmbit a on altres postures eren mal vistes, xq el crack aquest buidi amb tanta tranquilitat... Mauri, al final serà cert q el futbol és de garrulos... :D

És que m'ha sobtat tant... més q sobtar, 'xirriat'. He conegut l'esport força d'èlit a l'hospi; però ni el més zumbat dels entrenadors q corria per allà crec q firmaria un article tan contundent. Segur q es pensa, però es matisa i s'articula algun discurs/excusa per justificar q el dolent jugui poc. Tot i que al final, si s'ho curra, acabes donant-li més que no al bo-vacilón q et cau malament per xulo.

En fi, us deixo amb la perla...

Competir, inherent al esport
Malauradament la societat en la què vivim ens porta a competir a diari. El futbol base no se n'escapa. Des d'un prisma materialista, un club és un conjunt de drets per participar en unes o altres categories que cal mantenir o millorar perquè en gaudeixin els que vénen darrere. És a dir, els equips estan inscrits en lligues a on es competeix per guanyar. Això pot portar els tècnics a prendre decisions políticament incorrectes envers alguns dels membres del grup. Només si tots sumen, tots han de jugar i si algú resta, no té sentit que sigui. A més, llei de vida, sempre hi ha algú que suma més que d'altres. Si és així, pel bé del grup, aquest té el dret a jugar, i l'obligació d'aportar més que els altres. L'èxit rau a encertar quan i qui realment suma.