Remors de la 425 - Blaugranes a Cornellà

En aquells dies (inici bíblic per antonomàsia) va haver-hi futbol a Cornellà entre Barça i Espanyol. Però no és pas el partit que m'importa. El mateix dia, va ser el primer com a entrenador del Gavà que no vaig anar-hi.

Partit difícil amb molt en joc i segur que nervis a cabassos. Els jugadors van fer un partidàs rotund i es van fer amb una treballada victòria que varis em van trucar per dedicar. Els hi vaig agrair profundament.

He estat molt a gust en aquest club. El seu eslogan diu 'un club diferent', suposo pq en part ja estava ocupat allò de 'més que un club'. M'hi sentia arropat i amb tota la malaltia d'En Roc, m'han fet arrivar un munt d'estima que confio tornar algun dia.

Haurem d'esperar, per que he apartat el bàsquet per un temps. Almenys, el que queda de temporada. No puc escriure aquest post sense citar aquella frase que roda entre entrenadors que la majoria de webs li donen autoria a un Roberto Santos i semprem'he preguntat si és el mateix que vaig conèixer a Thau i Hospi. Bé en tot cas, la frase: 'el bàsquet és el més important de les coses no importants'.

Així, ara no toca. Tot i que va ser fàcil dependre la decisió per lo clar que tinc les prioritats, em dol no poder donar un cop de ma a un grup de gent tan maca que tan bé s'han portat amb mi.

Com ja hem dit un munt de cops. Esperem que això només sigui un fins aviat; segur que sí.