Remors de la 425 - I és quan et miro que hi veig clar

T'he vist de tantes formes diferents aquests dies que ja he perdut el compte. Sempre ens separava alguna cosa: una màscara, un vidre, una llàgrima... Han estat dies durs, de combats als que no podrem estar mai preparats. Dies d'esgotament, de mirar d'entendre o poder de mirar de desfocalitzar l'atenció i només preocupar-se d'avançar, pasar dies en cerca de la millora remolona que va trigar en arribar.

T'he vist envolta en molts sentiments: Tendresa, dolor, amor, ràbia, dolçor... en tu sempre acaben guanyant els bons. T'he admirat per treure'ls i donar-los sense fi ni condicions. No te'n guardaves cap per tu i espero que et donessin prou consol els q mirava de guardar-te només per tu.

T'he vist sempre a prop. Molt a prop. Ens hem unit encara més i ens hi hem encarat plegats. Has estat, de nou, la millor companya de viatge. I és la bona collita del trajecte: el convenciment del nostre cercle d'estimar i ser estimat.

T'he vist i és quan et miro que hi veig clar: T'estimo.