Amics... q no quedi en l'oblit

No caldrien aquestes paraules, podeu dir, però com tantes altres coses innecessàries que ja se saben, sempre va bé escoltar-les i més, pensar-les i vèncer la vergonya de dir-les.

Ahir no m'ho esperava pas. Gràcies a tots per aquesta meravellosa sorpresa. Crec q va sortir a la conversa, però el mateix fet ja va passar fa dotze anys quan mons pares van reunir a tots els amics, també a casa. Des de llavors, no hi ha any q no recordi amb estima aquell aniversari, mentre hi ha d'altres que han quedat un tant difuminats. El d'ahir també serà un record d'aquells q t'acompanyen sempre més.

Amb alguns havia comentat q enguany estava com menys motivat amb l'aniversari. Casualitats de la vida, estic llegint un llibre agafat aleatòriament entre els de q usa ma mare a les seves classes de literatura, que parla d'una tribu australiana i les seves divergències amb la cultura occidental. Una de les coses q més els xocava, era la mania de celebrar cada any les mateixes coses, sense més mèrit de que hagués passat un any. Ells celebràvem èxits i canvis dels individus o del col·lectiu, però res cíclicament de records del passat.

Suposo que vivint el procés de ser pares, altres coses queden en segon pla. I així em sentia un xic enguany. Per sort, la bona gent del meu voltant em veu regalar el fer-me saber que seguim plegats.

L'altre convenciment que em va quedar ahir és l'encert dels qui vem compartir taula. Sou tots especials per mi i així vull fer-vos sentir amb les meves paraules. Costa fer coses així, imagineu-vos haver de fer vosaltres una taula amb la gent q més us ha marcat, ajudat, heu compartit moment... difícil elecció! Algú va fer la selecció per mi i va encertar plenament. Així vaig tenir aquesta taula... q afortunat q sóc!

Tanmateix, ara volia fer un petit parèntesis per si us estava fent sentir malament, Francesc i Albert, q no sigui així! Com deia aquell, no cal que fóssiu en cos per estar presents. I ahir, ho estaveu. Com també algun altre emigrat que vola pel mon, que també es notava el seu riure entre naltros.

I així estem, amb el bon record d'ahir i sobretot enormement satisfet i agraït d'haver-me anat rodejant de tanta bona gent. Merci a tots. Ens veiem d'aquí uns quants més!!