Remors de la 425 - Adéu, vella pell

Adéu, vella pell. No se quant temps portàvem junts. Estimes del desgast a part, erats lletjota. T'he llençat lluny amb les sabates. La roba m'agradava prou i el nou jo vol ser pràctic per esdevenir quimèric abans.

M'ha sorprés lo fàcil que s'arriba a la teulada, aquest cas un heliport hospitalari al pis vint-i-u. Allà, el pla de Barcelona amb les seves misèries. M'he preguntat si volia volar i el no ha estat contundent.

La nit de nadal he unit troços de mi i he fet oblidar uns pocs. Però pesaven, els desgraciats. Un viatge diferent, cantaven aquells.

M'he fet una promesa, no em tornarà a pesar enganyar-me. Així serem sincers des de l'inici. T'he dit que t'estimo, cabró?