Remors de la 425 - El viejo Zacarias

A en Zacarias li diuen Zaca, o això em va semblar sentir. Jo no el vaig anomenar mai pel seu nom. Quan havíem de xerrar, ens creuavem i s'iniciava sense preàmbuls.

En Zaca era vell, per sabi. Només amb 18 anys la vida ja li havia donat més òsties que les que jo pogués imaginar que fos posssible. Ara, amb 20, ja tenia la sabiesa dels que han sabut conviure (que no vèncer) amb el dolor.

No pots trobar gent com ell, si no que són ells els que et troben. Se'ns va apropar en un moment sensible i ens va oferir el que tenia: Una història que pretenia esdevenir consol. Després, va arribar l'or; aquell q s'usa en els moments necessaris per ajudar als teus o a un desconegut.

Vas arribar de mar endins i marxaràs amb el vent. Poble nòmada, que para on vol. Bona sort, viejo Zacarias. La necessites i mereixes que algú te'n regali de la seva.