El dissabte vaig anar a veure-les a l'escenari del portal de la pau. Ha estat l'únic concert que he vist enguany, seguint una malaurada tradició dels darrers anys en que suo bastant dels concerts de la Mercè. Podria dir que els cartells són més fluixos, però no seria gaire cert, pq els concerts que m'han mogut no han estat els de les r'n'r star, precisament.
Estava al concert i em vaig posar nostàlgic tot pensant en les festes. Sempre les he viscudes molt, les festes de la Mercè. L'origen està en aquelles primeres d'institut i següents en que sempre apareixia mon cosí per aquí i féiem bones festasses que diria en tavi. Vaig intentar fer memòria, suposo que deuria ser al 92 o així que vàrem començar a anar de concertillos i de kalimotxo de garrafa treta de container del gòtic.
En la memòria m'han quedat concerts de Discipulos, Huajalotes, Agua Bendita, Celtas i Café Tacuba a la monumental (aquest recordo q va ser al 94, pq l'any pasat van tornar a tocar els dos 10 anys després), Perroker, Fito, Dusmiguets, Skatala i Calyso a la plaça catalunya, Manu Chao per BTV pq va ser quan em vaig treure l'ombro de lloc... i els q em deixaré!
No se si el de des+karadas pasarà a aquesta llista. Però la sensació va ser d'allò més bona, de recuperar la màgia del concert i de les festa en sí. Noto que no em venen les paraules adequades per trasmetre-us bé la sensació, espero que més o menys la sentiu. Es està plenament integrat amb el moment, sentint dintre la música, compartint el missatge, volant amb la imaginació i somiant despert. Tot això és capaç de fer-te sentir un bon concert, no creieu?
Per cert, el grup tot un espectacle! Unes punkies cantant en clau de rumba amb una posada en escena propera al teatre molts cops. Plenament recomanable!
