Més d’un cop he pensat pq no escrivia aquí sobre llibres. Poc o molt, miro de seguir la bona costum de llegir el màxim q puc, però no ho he compartir gaire. En certa manera, sóc poc agraït amb els escriptors i les bones estones q em donen. No se’m queden noms de llibres ni autors, i els comento poc. No sóc un bon exponent del boca-orella.
Avui farem l’esforç de compartir-ho. I més, quan el mes d’abril ha estat el del descans de lectures sobre infants, q són d’allò més interessants però entenc q per un públic especialitzat. Insistint en la idea de la mala memòria, dir q no fa ni un mes q els he llegit i he hagut de tirar de google per completar alguns noms...
•
Evo, despertar indígena [Elizabeth Subercaseaux y Malu Sierra]. Li tenia ganes per descobrir un xic més de la figura de l’Evo de la q no havia aprofundit gaire. La veritat és q no ha complert expectatives, pq la voluntat de donar la visió humana de la figura política, fa que no aprofundeixi gaire i tot quedi molt dissolt. Una bona introducció al tema, un tant tòpica, q no m’ha tret les ganes de saber-ne més del tema.
•
Si menges una llimona sense fer gañotes [Sergi Pàmies]. Recull de relats curts q he rellegit pq em venia de gust. El vaig llegir en el seu moment de forma precipitada i els volia redescobrir. N’hi ha grans relats però hi ha altres llibres d’en Pàmies q m’agraden més.
•
Y en eso se fue Fidel [Iñaki Errazkin]. Assaig sobre la situació política a Cuba completament pamfletari sobre la bona salut de la revolució. Tan mateix, com va en la línia del nostre pensament, encantats! Bona foto política escrita des de l’estima i admiració a la noble revolució cubana.
•
Yo acuso [Pablo Neruda]. Recull de discursos fets per Pablo Neruda al congrés xilè en la seva època de senador pel partit comunista. Ha estat força revelador pq és un període històric força desconegut (anys 40) en el q a Catalunya ens recuperàvem de la guerra civil, però allà vivien una eclosió d’idees brutal.
•
Seda [Alessandro Baricco]. Novel•la extremadament deliciosa q tothom hauria de llegir. Senzillesa màxima que commou sense límits. Espectacular. Una joia per compartir.
•
El mundo amarillo [Albert Espinosa]. Com bon enginyer de l’entorn jipi, seguim la feina de l’Albert al màxim. Poder precisament per això, aquest llibre no m’ha estat tot lo colpidor que podria ser. A base de sentir les seves reflexions vitals sobre (o nascudes a) la lluita del càncer, fa que busquis quelcom més que el llibre no t’ho donarà. A més, l’eix sobre les persones grogues, no m’ha enganxat. Tonteria grossa, però el nom no el trobo escaient, i ha fet q tot i compartir la idea, no em brillés prou. En tot cas, hi ha dos-tres reflexions de les que m’han fet pensar força.
•
El meu ofici [Josep Maria Espinàs]. Aquest no l’he llegit pq ha estat el darrer regal de sant jordi que va arribar ahir. Hi tinc ganes, pq és una figura q sempre q l’he escoltat/llegit m’ha agradat tot i q si entréssim en detall, xocaríem en la majoria dels postulats. Si em torno a animar, ja el comentarem!
Això sí, ara toca una altra remesa de lectures formatives sobre l’educació q hi ha un parell q na Marcela m’ha agafat avantatge q els hi tinc ganes. Especial menció per en
Carlos (ara q ens hem fet fans com per anar a veure’l donar una xerrada un diumenge al matí a Gavà, ja el podem tutejar :D).
Però una creu treu una altra. I la q tenim davant és la de la visita a Suïssa q fem la setmana vinent. Ens anem tota la familia a veure la germana de na Marcela i familia. Una setmana pastant per allà. 
