Fi d'agost

Tanquem un mes, probablement l'estiu i així iniciem la pàgina del nou curs.

Ha estat un bon estiu, divertit. L'Èlia està tremenda i ens fa viure un munt de bons moments plegats. A Asturies m'ho he passat molt bé. Tranquilitat, descans, convivència familiar, m'agrada recuperar el ritme d'allà una setmana a l'any. Hi teniu fotos a aquí (com no, tindreu un empatx d'Èlia).

També havia avançat q les festes de Gràcia van anar d'allò més bé. I és força generalitzat, així q al 2009 té pinta q hi tornem. Tenim ganes de col·laborar un xic més enguany. De nou, trobeareu fotos per aquí (també surt un munt l'Èlia però és més moderat).

I demà de nou a PASCH i amb jornada complerta... quina mandra... i a partir del 15 a esperar la trucada d'ensenyament i haver de pendre en directe una decisió per l'endemà...

PD: 31 d'agost i sense equip... sembla q va en serio això de no entrenar :D

una com la d'abans

Ens queden unes 12 hores a Gràcia amb aquesta combinació de les darreres edicions de marxar a cercar el fred i la calma a Asturias a mitja festa major.

Gran balanç el d'aquesta edició. Tot i ser la que menys hem col·laborat, les sensacions han estat d'allò més positives. Poder l'any vinent ens renganxem una mica més.

El dia que més m'agrada de festes és el del muntatge, crec q ho dic cada any. Treballar un dia sencer amb els amics, convisquen i construint junts és magnífic. Si li sumes més de 20 gomets a la samarreta, la festa està assegurada! :D

He trobat un video al youtube de com ha quedat al carrer. Maco de veure, si us fixeu, cap el final surten un moment la Marcela i l'Èlia.



A més, el fet de no dur les barres, dóna força joc. Tant q ja he voltat un parell de nits fora de Mozart. Quant de temps que no ho feia! No vaig poder cantar la cançó de la pegatina q em venia de gust, però tampoc farà falta tant...

Vámonos por churros Que ya son las ocho
Anda vete tú! Que a mi me queda calimocho!

Salú i acabar bé la fm08, q avui Hamelinska reventa!!

ahora Hamelinska

Una de les coses q més m'agrada fer a l'Èlia és cantar-li. Obviament la majoria coneixeu la meva gairebé nula habilitat en aquest àmbit, però amb carinyo, ella riu tot el que vol :D

Com que les cançons es poden allargar força estona, has de tirar d'imaginació i improvitzar les lletres. Prou divertit. Per mi, pq per ella podries repetir la mateixa frase una hora q li faria més gràcia.

Una de les més recurrents és la q li dic ahora dels hamelinska. És una de les que més m'agraden als concerts i l'entonació em sembla fàcil. Pels més perduts, Hamelinska és el grup de Roko, Natxo, Pau, Xavi, Mire (des de fa res) i més...

Dilluns els espero veure a Mozart, si els serveix, els deixo unes quantes tornades triades entre les centenars inventades per a la nena-drac

ahora que las ramas, están buscando a tu discurso
ahora que los cojines, ya no sirven de almohada
ahora que la palabra, se ha echo carne en tu alma
ahora que las verdades, no se dicen por la espalda
ahora que los claveles, no decoran las solapas
ahora que tu risa, se ha contagiado de la mía
ahora que en las fabricas, no se queman a los patrones
ahora que no queda, mas memoria que el olvido
ahora que las palabras, ya no resuenan en tu conciencia
ahora que las calles, han perdido la inocencia
ahora que los grises, son mas que policías
ahora que los laureles, se duermen en tus brazos
ahora que yo subo, por tu escote infinito

Diada cervesera

Ningú ho hagués dit al llevar-me que ahir seria un dia tan cerveser. Tot començà amb la vista improvisada per dinar de l’Andrés q feu que tastéssim una Damm Inedit que tenia per la nevera. Cervesa feta sota el paraigües d’El Bullí que ha buscat (i amb èxit) una moda mediàtica. La cervesa és prou bona i sempre va bé pel mundillo de la cervesa artesana de qualitat aquesta bona imatge pel sector.

Al respecte hi ha una història divertida que va explicar un dia en Cédric (l’amo de La Maison Belge, botiga gracienca molt recomenable). A part de la venta a la botiga, fa importació i distribució de productes belgues a establiments. Fa un temps, estava tot content per haver aconseguir entrar a El Bulli amb una cervesa de les que portava, Blanche de Namur. Al cap de poc temps li deixen de comprar i surt la noticia de la nova cervesa Damm... Només que llegiu les dues notes de cata que hi ha al link, ja ho veureu. La següent prova ja haurà de ser anant a la botiga i comprar una de cada!

Seguint amb la crònica d’ahir, vaig acompanyar a mon cosí a La Cerveteca, un dels altres referents personals del mundillo, i a més al costat de casa. Com eren les cinc, la cosa estava tranquileta, en Guille i, sobretot, l’ Steve van poder fer una classe magistrals de les seves. Allà vem tastar la porter i la de blat rossa nova que tenen de barril, com no d’allò més bones. També es va endur unes Taras Boulba i Rauchbier q donaran un bon contrapunt al sopar-cata que està preparant pel cap de setmana.

La tarda va seguir amb passeig amb la familia, anar a cercar la cistella a la cope i sopar amb mons pares a l'estel q marxen ja cap a Asturias. L'Èlia va assistir al seu primer concert de piano! :D

A darrera hora va sorgir una cervesa amb en Jaume i en Tavi per Gràcia. Va ser asseguts sota el rellotge de la plaça de la Vila. Estrella de llauna duta per un intrèpid ciclista. I què bona que estava!

Va sortir la idea de passar-se per la inauguració de el Nuevo Mosquito, nova cerveseria pels volts de Santa Caterina que, entre altres, destaca per tenir surtidors de CCM. Un altre dia serà!

Això sí, la nit va acabar a Zion davant unes Coopers australianes i unes de blat artesanes fetes per n’Albert Sanchís (Almogàvar, crec que li diu) d’allò més bones. I el hit de la nit va ser que vem fer el cop de cap davant de l’ordinador i vem comprar els bitllets d’avió pels volts de la diada per anar a Bruxelles al festival de cervesa artesana Bruxellensis. Segur que us en torno a parlar molt d’aquest viatge :D

Avui, més apropiat que mai, salut!

Bio-gasss a Kan Paskual

Ja fa temps q es va engegar però avui s'ha iniciat la difusió del video. Q grandes!

En part, resultat de les vivències d'en Jaume, Pau i Tavi per sudamèrica transformades localment a Collserola, al video trobareu més cares conegudes.

Tiembla RIPsol!!!

Saló de lectura (III)

Què maques les tradicions inventades quan es segueixen...

· El fil secret de la història [Patricia Gabancho]. És on ho vem deixar l'anterior edició. I repetint el comentari de mig llibre, es defineix el global: Dades curioses d'actors un tant secundaris de la història catalana. Això sí, l'autora té un to pedant q em carrega un xic.

· Novecento [Alessandro Baricco]. Després de la boníssima estona amb el teatre portàtil vaig voler llegir-ho de primera ma. No se que cercava però les ganes eren enormes. L'adaptació teatral feta per en Ferran era molt fidel a l'obra, alguna escena ressumida i alguna variació que li suposo més per fer l'ullet que no pas altre cosa. Estic conveçut que el rellegiré d'aquí un temps.

· Oceà [Alessandro Baricco]. Com a recomenació d'en Ferran vaig cercar aquest llibre. I és magnífic. La carència i algunes descripcions són sublims. Tinc dos passatges grabats a la memòria per les sensacions que va ser capaç de provocar-me: Una angoixa terrible a la part central a la deriva del mar, i un riure inaguntable amb les vivències del professor fent el metrònom entre dues ciutats. Molt recomenable, jo el vaig trobar a la biblioteca de Lesseps.

· Euskal Jai. Ultimos días del gaztetxe de Iruñea [Asamblea del Euskal Jai]. Bon recull fotogràfic i narratiu del procés de tancament i enderrocament del centre social de Iruñea. Em va dur bons records. Naturalment, estic molt lluny de considerar-me part d'aquell projecte, però sí que el visitava cada sanfermín. A més, mirava de fer-ho a mitja tarda, a on el ritme baixava i podies contemplar i sentir la magnitut d'aquell projecte assegut al vell frontó.

· Muertos incomodos [Subcomandante Marco & Paco Ignacio Taibo II]. Llegir el Sub al llom d'un llibre és un reclam massa gran com per passar-hi de llarg. Un flash sobre una antiga noticia a indymedia em va dir q no era pas polític, però tant va fer, el llibre venia a casa. Novel·la negre de detectius escrita a 4 mans amb dues històries que s'entrelliguen. Una a Mèxic DF i l'altra a Lacandona. Bon llibre amb un però que poder no ho hauria de ser: costa de seguir a l'estar escrit en formes mexicanes. Tant per tant, és una bona ocasió per conèixer varietats del castellà, q normalment ens arriben els llibres massa filtrats i pasteuritzats.

· Anatomia de la por [Jose Antonio Marina]. Una espina clavada. També per recomenació d'en Ferran em vaig voler apropar a aquest autor però poder no vaig triar el llibre correcte per iniciar-me o no era el moment adequat. Tot plegat va fer que no llegís més de 50 pàgines d'aquest tractat excessivament científic pel meu gust. No dessistirem i cercarem amb més exactitud els llibres concrets q em va recomenar.

. Abecedario (subjetivo) de la globalizacion [Ignacio Ramonet, Ramon Chao i Woiznak]. Molt bon llibre que usant el format de diccionari agrupa una sèrie d'articles temàtics sobre actualitat política mundial. Suposo q els autors no cal presentar-los, però si dir q els podeu més o menys seguir a radiochango, no deu ser molt exactiu, però a mi és un ritme que m'agrada.

· Movimiento de mujeres. Mujeres en movimiento [Begona Zabala]. Ja que està clar que viuré rodejat de dones (i espero que combatives) m'he volgut reciclar amb posicionaments polítics de l'alliberament de la dona. Aquest és un bon llibre però m'esperava una altra cosa. Es tracta d'una crònica dels moviments feministes a Euskadi als darrers 25 anys. Jo cercava més raonaments que no pas història. Però tot hi això és foça interessant.

· Aigües tèrboles [Silvestre Hernàndez]. I com sempre, acabem amb el que està a mitges. Llibre situat a principis del segle XX entre Barcelona (rosa de foc) i una zona rural al Matarranya. Fa una molt descrició de tots dos ambients. Tot i això m'ha passat quelcom curiós: Just ahir (al 50%) el recomanava efusivament. Avui (al 75%), no tant. Ha tombat el discurs sobre la CNT i els anarquistes passant de l'admiració pels seus ideals a exclusivament a donar (i criticar) la imatge més violenta. I clar, si em canvien les cartes, no jugo! :)

El mes que ve, més!

Un dels nostres

Poder l'únic, o gairebé. N'Oleguer marxa del Barça i no crec que jo hagués dit res si no m'hagués topat amb la seva carta de comiat. Quina joia. Modesta però deixant clara la posició. Il·lusionant, sense cap retret. Parlant de somnis complerts i altres que queden per teixir.

Em va regirar l'interior al llegir conceptes propers com experiència vital, continuar creixent, mostrar-me tal com sóc,... Un text maco i valent del qui ha estat algú diferent en el seu món. I aquesta forma de ser diferent és el q fa proper, un dels nostres diu el títol. Ja és això.

Per mi, el futbol tenia pocs ganxos per fer-lo proper i real, ara se'n va un dels principals. Sort company!

Podeu llegir la carta aquí.