2010 - Any del tornem-hi

Desconec a qui vaig copiar la idea de posar una firma sota els mails amb una dedicació anual; no crec q m'ho pensés tot sol, no em poso medalles d'originalitat. Cert q amb la velocitat que vivim, costa -i més per avançat- posar una etiqueta a tot un any. Poder respon més a un estat d'ànim del dies que canvia l'any, però m'agrada pensar que és el resum (o el primer de la llista) dels planteigs de l'any que comença.

El 2008 es va iniciar la tradició amb l'any del coratge. Cert que hi ha trampes pq ho vaig començar a usar ja cap el mes de març. N'Èlia tenia unes setmanes i va tocar lluitar per què apités bé. Va caldre coratge (i ànims) que ens ajudaren a sortir-nos ben exitosos. D'aquella època és el logo de la lactància materna que encara llueix orgullós a la capçalera del blog.

El 2009 va ser el de l'aprenentatge. Aprendre a ser pare, a ser familia, també a ser professor. També a seguir sent un mateix tot i els canvis vitals. D'això no hi ha pas exàmens, però sí que he gaudit del procés; cosa q diuen és la primera i més important en qualsevol aprenentatge significatiu.

Enguany és el de tornem-hi, i a fe que ens hem afanyat! Per primer cop (no recordo haver-ho fet abans tant exhaustivament) vaig fer una llista de coses que m'agradaria fer o que em passessin a l'any entrant. La primera, i la més il·lusionant, era tornar a ser pare.

I ja està de baixada. Esperem el nou membre per finals d'anys. Estem revivint l'embaràs, però aquest cop sent tres. Tota una expeirència! I a finals de novembre, principis de desembre, serem quatre a casa. Una personeta absolutament diferent als tres que ja hi som, però rotundament fascinant i complementària al projecte comú.

Seguirem explicant...