De festeta 34era

Doncs els 34 es van celebrar ben a gust. Primer, el dia que tocava, a casa amb la família. Una delícia veure la il·lusió de l'Èlia en el meu aniversari; impossible no contagiar-se.

I en acabat, dos dies després, una festassa a Zion. Diferent a altres anys xo amb l'essència de les d'antany. La nit, música i pintxos van deixar pas al dia, conversa i paella. Això sí, la cervesa és manté constant :)

Vaig gaudir de què tants i tants bons amics els hi fes il·lusió la història de la paella o que, com jo, la usessin d'excusa per veure'ns.

Aquí hi ha unes fotos d'unes amigues de na Machiko. En breu, confio penjar-ne de pròpies i les que ja m'ha passat na Lídia.

I per últim, el meu regal més preuat, d'aquells de la babeta:

Encara no

Avui mateix, famós dia del deu del deu, se m'ha rebel·lat que havia de tancar aquest blog. El meu històric emmirallament amb en Fermín i el seu concepte de cicles m'ha donat l'empenta que faltava a tanta inactivitat.

Se per què no escric. En els darrers dos anys m'he enfrontat (i, per sort, guanyat) a perdre el pare, el cosí-casi-fillol i el fill. I no m'ha vingut gens de gust compartir-ho per aquí. Era massa dolor per l'exposició pública que l'entenia com una banalització. I si no vols parlar d'allò tant poderós que se't menja per dins, de que has d'anar a escriure?

Així, he entrat tot decidit a seguir un fil semblant d'adéu. Però no serà un post de comiat. He llegit els darrers escrits, i no em veig amb cor. Les llàgrimes al retrobar-me el q diuen (i amaguen) els remors de la 425, m'ho han impossibilitat del tot.

Ací seguirem. Callats o mirant de buidar i compartir. Estic present en quelcom anomenat activitat passiva.

I sí, diguem que esperem uns feliços 34.