dilluns, de setembre 27, 2010

si dubtes...

Si dubtes, et mous. O, el que és pitjor, no et quedes quiet. Comences a donar-li voltes, per què, i per què no. Si total.., s'ha veure què o qui..., no és el moment..., o poder...

No s'ha de dubtar. No t'has d'enganyar. Intenta saber qui ets o què t'agradaria ser.

No dubtis, saps quin és el teu lloc. Et fas poques preguntes, però quan algú (i ningú millor que tu mateix) et dispara directe no hi ha grisos del mig: Sí o no?

Sí, faré vaga. Se on vull ser i a quina banda de la línia situar-me.

No és el moment... qui hi ha darrera... a qui dóna suport realment....

Blablablablabla..... Sí o no? A quina banda jugues?

dijous, de setembre 02, 2010

Anna y las otras - Bardo Ediciones

Quien nunca haya sentido esa necesidad urgente, casi fisiológica, de venganza, es porque probablemente nunca le haya pasado nada muy, muy fuerte. El honor es una cosa de hombre-hombre, las y los que no lo somos, tenemos simplemente nuestra dignidad. No será la obligación/deber impulsada por algún código cultural/religioso/patriarcal que nos haga responder violentamente a la ofensa, sino la sed de venganza, una venganza pura y natural que nace directamente en las venas, sin pasar por los moldes de éticas o ideas.